Doncs jo, que sóc jo i no un altre amb genolleres de súbdit,
travelar per travelar,
més m'estim una pedra i mil reclaus,
que no pas un pressupost d'escopeta nacional.
Amèn. Amèn. Eeeeiii-men. Amèn.
BLAI BONET
travelar per travelar,
més m'estim una pedra i mil reclaus,
que no pas un pressupost d'escopeta nacional.
Amèn. Amèn. Eeeeiii-men. Amèn.
BLAI BONET
Ah,
Crist, el teu infern és aquí
la
posteritat celebrant-lo
i haver de veure-ho any rere any.
De
la creu fer-ne un país, i un creure.
Del
malentès, un rosari de gent
treient
a desfilar el sant crist i ta mare verge
i de
l’amor fer-ne una mort i un oblit...
Ah, Crist, t’han coronat star,
el
més gran event social, la Coca-cola
de
les Coca-coles. I t'han fet la passió
de la gent que es vesteix amb corbata
o peineta o capirote tot per celebrar-te
a tu, que sempre has estat més
de la gent que es vesteix amb corbata
o peineta o capirote tot per celebrar-te
a tu, que sempre has estat més
de
la germandat de les cunetes…
Ah,
Crist, val a dir que les processons
en certa manera, ni que sia sinistra,
reïxen en el fet de ressuscitar-te,
en certa manera, ni que sia sinistra,
reïxen en el fet de ressuscitar-te,
ni
que sia perpetuant la teva agonia
en aquest país fet de sang i desencontres,
en aquest país fet de sang i desencontres,
en aquell que ho veu i no
pot sinó sentir
alguna cosa dins seu clivellant-se, el fil
espanyat d’aquest rosari de l’aurora,
alguna cosa dins seu clivellant-se, el fil
espanyat d’aquest rosari de l’aurora,
la
processó per dins… any rere any.
Heus
aquí potser la teva divisa, Crist,
i la
teva actualitat encara. Malgrat tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada