Són instants, de la
mà que et pren.
Sures, d’alguna
manera, en
l’avern de pura
dada
actualitzant-se
constantment.
Oh, Eurídice jugant
a ser Orfeu,
tornaràs a
capbussar-te un cop més
i més
i cada cop més
i mira: / forma part del joc
la lluna
de mel
als llavis.
El Deure d’un fruit
madur esperant
la mà que el pren. L’Haver
del pinyol cobert
de saliva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada