14 de juny 2018

BESTIARI D’UN AMOR (QUE) FOU (O NO)



I pengen de l’esventrament fet llei de vida
les papallones ja embalsamades
a la paret de casa
clavades com qui es clava el ganivet
per fascicles: un vudú auto-infligit
d’inèrcies i granadures,
de malentesos i impostures.

I rellepa el gat miau-miau
tot ambrosia, diu:
«la intel·ligència, sense sentiment,
esdevé simple burocràcia».
I respon el gos guau-guau
que ell jau sabia, fa:
«el sentiment, sense intel·ligència,
perd els papers».

I són els anissos de la profecia
un menjar-se l’obra mestra amb patates,
un tastar els balins de dins les perdius.