I pengen de
l’esventrament fet llei de vida
les papallones ja
embalsamades
a la paret de casa
clavades com qui es
clava el ganivet
per fascicles: un
vudú auto-infligit
d’inèrcies i
granadures,
de malentesos i
impostures.
I rellepa el gat
miau-miau
tot ambrosia, diu:
«la intel·ligència,
sense sentiment,
esdevé simple
burocràcia».
I respon el gos
guau-guau
que ell jau sabia,
fa:
«el sentiment,
sense intel·ligència,
perd els papers».
I són els anissos
de la profecia
un menjar-se l’obra
mestra amb patates,
un tastar els
balins de dins les perdius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada