Com si el misteri fos un problema
(BLAI BONET,
Evangeli segons un de tants)
Una altra generació
que advoca pel Misteri.
Una altra vegada
volent capir l’origen
del blanc del paper
tot escrivint-hi damunt.
Ni que sia amb el
traç senzill d’un típex,
ni que sia amb
fragments de goma d’esborrar
(pur rotllo
conceptual, els arabescs d’habitud).
És cosa llaminera,
car el misteri és rodó
i té llocs i tot
d’angles morts per on respira.
És cosa duradora,
car convida i el seu eco
roman tot responent
en forma de pregunta.
Parla, més que del
més enllà, dels vius
d’aquí i d'allà
fent-se trampes al solitari.
Diu, més que el “res
de nou sota del sol”,
la problemàtica de
dar per fet el sol (astre o sull).
Com saber-ho? He
rellegit aquest ‘poema’
aquí i allà
suficients vegades
com per saber-me’n
part, abans d’escriure’l.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada