Tot rellegint l'Ens trobarem a fora, de MSP

Baixar a la mina i veure Plató

amb frontal i pic i pala

i hola i adéu, li dic, que jo només venia de visita,

i sortir a fora on ja sempre és de nit

i contemplar les estrelles, el morse

inextricable del seu ahir fet d’ara i soledat,

tota la llum morta, com dient:

podem rebobinar?

O sia: amb quins ulls baixar a la mina

sinó amb l’esquerda

per on la llum esdevé

una fabrica d’ulls

o de lots i, sobretot, no saber-ho?

Tot ombres ja. El seu moviment

de no saber, al racó, com dient:

ens trobarem a fora. 

Allà, amb allò que va 

de l'ombra que s'esfuma amb la llum 

quan ve de cara, a l’ombra que es fon
per excés de foscor.