El mirall del mar

1

Que la mort que ens habita 
i conté com sal dissolta en el mar

no és res més que un nom

perfet d'absència de vida

ho diu l'alè dins d'una llàgrima

que regalima lentament cap a la boca.  



2

Que la mort ens habita 
i conté com sal dissolta en el mar

ho diu l'alè dins d'una llàgrima

que regalima lentament cap a la boca.  

Res més la mort que un nom

perfet d'absència de vida

i de morir (per defecte del viure),

i de la inèrcia de la por 

naturalíssima de no voler 

abandonar la condició d'Home 

petit i miserable i ple d'importàncies

que encinten l'absurd, 

un fill; la mort, i casar-s'hi.