Pertot cecs de
dolçor,
realisme social i
meta-poesia,
Fins sota les pedres: vernal
de saberuts i averns amb vistes
que són sempre l'altre.
Un fart de cos i afrau,
d'edens de víscera i trauc,
Fins sota les pedres: vernal
de saberuts i averns amb vistes
que són sempre l'altre.
Un fart de cos i afrau,
d'edens de víscera i trauc,
la cursi podridura
que obstrueix el cor.
Mentrestant, jo mastego
promeses com xiclets. Camuflo
que em put l’alè a sopa d’all.
promeses com xiclets. Camuflo
que em put l’alè a sopa d’all.
I llisca gràcil la
sang de la llengua
de mossegar-la. Dissolc
el verí,
l’allargo tant com
puc.
Té gust de poma.
(Saber prou d'allò que es parla és, aquí,
no poder callar i alhora no poder dir).
Té gust de poma.
(Saber prou d'allò que es parla és, aquí,
no poder callar i alhora no poder dir).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada