¿Què dir del fat
que no expressi ja
l’alè
que escletxa arrela
tresca
tot alhora inflama
les venes del gel?
I respon el desglaç:
mon cor és l’hivern
esqueix dels estius
dorments
que he après a
proveir-me
per mercè de la
tardor
que el meu cor és
aprendre
a passar el relleu
a l’aigua que s’esmuny
i enterra fa camí a la llavor
la veu aquella que cerca
una boca que l’inventi.
una boca que l’inventi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada