Un més

   
No és que vencin per incompareixença

les coses que no poden ser no

que t’acompanyen de per vida tan arran
que no es veuen, que és no podent

ser com s’està més a prop d’elles

i ara no marxis i vine!

sembla voler dir l’ombra aquella

que en el precís instant de ser

homenatjada amb llum

desapareix.