És matí, a la vorera,
un home em marca el
pas.
Duu un gran pot de
pintura blanca
que li penja del
braç dret.
Al mateix temps el
braç esquerre,
alçat tot fent de
contrapès,
sembla assenyalar
alguna cosa
que es perd per entre
el buit.
Al cap d’una estona
el pot canvia
de mà i els braços,
diligents,
intercanvien els
papers.
Tot un joc d’equilibris.
I l’home sol caminant
tort.
Heus aquí una
imatge de país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada