Parla
A la tartera del
seu cap
Amb les pedres
Parla
De la tartera
Com qui mastega
Desassossec
Parla
A la cambra del seu
cap
Amb les parets
Parla
I les parets
escolten
Un escoltar que
parla
Del talús de la
tartera
Parla
Amb les pedres
Pel silenci de les pedres
Parla
Pel seu no-ser
Fent acte
De presència com
ningú
A la cambra del seu
cap
Va fent paret
Res-
Sonant
Res-
Sonant
La parla
Amb l’eternitat
Que té moments
Diu.
Diu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada