11/12-12-19
Cal anar al bar –un
vespre qualsevol,
música guapa, unes rondes d’alcuol
tot llegint rims remots sobre la lluna
plena i els gots que coven la fortuna*.
Cal aquell home sol aquí a la barra
que beu i riu i balla i s'embadoca
tot imitant els solos
de guitarra
(deu tenir un toc i
tanmateix hi toca).
Cal al món, qualsevol
vespre, aquell home
sol que s’atura un
instant perquè sí
i, amb veu calma i cansada
de qui entoma
la set covant-la, diu: «Cal existir».
(*sense cove i els gots** de la fortuna
(**pous))
la set covant-la, diu: «Cal existir».
(*sense cove i els gots** de la fortuna
(**pous))
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada