Què no passa

Passa un núvol i et pren
amb la forma d'algú que estimes,
passa el seu mudar que és camí
cap a ser i no ser el mateix núvol,
ja el buit d'un vell pic desgastat,
ja una vall on s'acumula l'estropell,
tota aquesta boira que escampa
el seu gest de no deixar-se acabar
mai de dir, present del present,
calçada d'aquest doble sentit, la línia
que tu només arribes a pressentir
en el gest del núvol que et pren
i emboira, com dient: «ja passa».