Una (possible) veritat sobre Kafka

Desesperat i feliç d’anar saltant de la vida a l’escriptura, de Franz a Kafka, de Sancho Panza a Don Quixot, en qualsevol cas intercanviables, car no podia fer res més, que la llibertat fou la consciència d’aquesta necessitat feta impotència, el seu cost. El cost tot ell com un art de la doma i la doma com el moviment d’una màquina de rentar centrifugant la brutor del món, no tant per fer net, és clar, sinó per atorgar un altre caire a la netedat: el d’embrutar-se plegats. Que la llibertat té enllocs, oi. Entre la pols i els vestits de llums... En una perspectiva més àmplia, a l'arena, desesperat i feliç davant del seu públic, ara sí, riallagrimat endins la pols i els vestits de llums, esdevenia el toro i la capa vermella, la dansa del seu moviment cosit ja per una mateixa ombra.
  
Davant la incertesa que la consciència és efecte de la pròpia simulació, ombra i pols i llum fent-se cos, nom, creixement, quedant-se amb el moviment que desplega l'intent debades d'intentar-lo desxifrar.