A l'ombra dels canaris fosforescents, amb les plomes com qui escombra

1.
Buscant el to a un poema riu al ritme dels còdols que hi llances t'hi has trobat de cara i lliscant en tres breus dos, un, déu.


2.
Els nostres miralls de l'ànima reflectint-se un en l'altre tots quatre formiguejant als ulls la nafra un descosit per on els mots espien, quan et miro, i em mires, i no t'hi veig.


3.
I la llum al final del túnel va resultar ser un tren vingut de cara i el xiulet dient-me ja vindràs ja però no encara, no, i què fas que no puges?