26 de febr. 2020

A mode de quarantena


Un horitzó latent
en cada punta d’ungla:
pel ròssec d’hores, sang
de tant posar-me a la boca
el que no em sé dir
provant de fer sonar
la meta que ha emmudit
dins meu, tectònica
de nervis reeixits
en la pròpia insuficiència
que va fent espai al lloc
que ocupo entre les coses,
un espai guanyat a la vida
a costa de la pròpia
institucionalitzant la nafra
de l’esperit com un vívid
tatuatge que cal actualitzar
tot posant-me a la boca
l’horitzó que batega
en cada punta d’ungla
(un ah! artista total
de la poètica del cos
cosint al ritme del ròssec
l’escissió del món amb la pròpia
síntesis del ser
tant llest com burro a l’hora
i saber-ho
i no poder altra cosa
sinó posar-ho en boca
del lector vingut pel
seu fer-s’hi veu
a veure’m-hi sonar).