Eternitat que mates, buit que neixes: avui s'ha mort una bona persona.
El món ho hauria de notar, és quelcom transcendent.
I si som temps, eternitat, ¿on va el temps de qui mor?
¿No va? ¿No hi és? ¿El temps,
present que s'enquista en el temps?
Qui ho sap.
Però avui s'ha mort una bona persona.
El món ho hauria de notar, és quelcom transcendent.
L'oblit, una metàstasi de noms,
pecat que origina...
Vet aquí el sentit potser
d'aquells monjos armenis
que resen cada matí, just després de llevar-se:
"que res no existeixi, oh Déu, que res no existeixi".
No ho sé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada