Sembla la boira dir l'oblit
que ha naufragat dins el silenci.
Que és el paisatge moll de l'ànim,
els ulls que fugen de la cara
i son collita de la boira.
Ulls en la boira, sulla clofolla
de llàgrimes: hi veuen clar
‒la mort quan dorm sota la forma
d'aquella vida ja viscuda.
Sembla la boira esguard dels ulls
que ja mai més no tornaran,
sudari en vida del que falta,
capes i capes d'insepults:
la boira ‒guarda el seu secret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada