Sembla la boira dir l'oblit
que ha naufragat dins el silenci.
Que és el paisatge moll de l'ànim,
els ulls que fugen de la cara
i son collita de la boira.
Ulls en la boira, sulla clofolla
de llàgrimes: hi veuen clar.
La mort, la mort sota la forma
d'aquella vida ja viscuda.
Absencia de vida coberta
de vida. Capes i més capes:
la boira ‒guarda el seu secret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada