No entén d'estacions. El vent gravat als ullastres torts. Tot el pòsit la pedra el calla, el seu hort és dedicar-se a la creació d'atmosferes. El temps geològic convoca son i als llavis hi fan el niu les ales. Tota veu es tan sols tremolor. Quan dormim i, a orelles de l'altre, parlem sols.
3 comentaris:
és preciós
eh.. gràcies!
Publica un comentari a l'entrada