10 de juny 2020

Sentits de forma


Entendre el llenguatge no tant com un instrument del pensament sinó com el mitjà pel qual el pensament es fa conscient a si mateix (Humboldt dixit). 
Pensar en la metàfora com un alè o conjunt d’alens, cristal·litzat, establint unitats de sentit, diguem-ne. De la mateixa manera, també una idea/pensament/cosmovisió/etc/ expressats en una frase (o text breu, una mena de forma o cristall concret) pot operar com a unitat funcional d’una altra cosa, talment capes d’estratificació que acaben conformant la superfície d’un temps i lloc concret.  És a dir, un text fet d’empelts, un mena de collage conceptual on, tanmateix, allò singular que s’hi dona  és la suma de les connexions que hi operen, la disposició cap a on estan orientats els diferents elements, com si fossin parts d’un mosaic que acaba conformant un rostre o figura. Al ras, pel rastre, el ritme d'una respiració. Com si el seguit de buits i escletxes conformessin un conjunt de canals navegables, allò que hi passa, un comerç de les coses singulars. 
Capt(ur)ar aquest moviment, que és sobretot una direcció, des d'un dels seus moviments concrets. A-donar-se. Un moviment concret que és també el propi comerç. Capt(ur)ar el moviment del pensament, prenyat del seu passar pel món, en el moviment del text, diguem-ne. Una mica.