Així
el teu veure i resistir:
trossos
d'esguard, cristalls de tu
que
ara respiro. Son indrets
que
una vegada foren rostre:
el
seu revers per entre els meus
ulls
fugitius. Així s'escampen
discretament
cap a l'etern
que
ha de furtar-me forma i ombra:
plantats
en cada llunyania,
aquells
que mai coneixeré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada