Així el teu veure i resistir:
trossos d'esguard, cristalls de tu
que ara respiro. Son indrets
que una vegada foren rostre:
el seu revers per entre els meus
ulls fugitius. Així s'escampen
discretament cap a l'etern
que ha de furtar-me forma i ombra:
plantats en cada llunyania,
aquells que no coneixeré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada