Som els morts

 

No para el temps de demanar

a la sang ser la seva tinta

encarnada, esculpida: no

l'estàtua sinó l'ombra viva

que projecta ‒la joventut

que se'ns en va. No en sabem res,

del temps de creure que és per sempre,

sinó els fantasmes que acompanyen:

són pols d'una absència clavada

al cor del món, la sang dels morts

que s'agenollen per nosaltres.