Pensa
el preu de la llum que costura el teixit del cosmos
a
través d'una agulla que, sense explicar-se, fila
l'inexplicable
a través de l'espai del descosit
i
del temps que n’estira el fil en forma d’un que pensa
en
el sentit de ser-hi i no poder saber perquè
no
ve el sentit com a raó sinó que és com el llamp,
diguem,
com una qualitat sentida d’experiència,
un
llamp d’esquerda que s’arbra en el cel fosc del seu cap
i
sembla dir, per l'enrampada, que la intuïció
és
la ciència d'aquells subjectes singulars:
un
llamp que, sent, el cus al cosmos a través
de
l’atzar un bon dia que passeja i troba
tot
d’una al terra ‒tirat, perdut‒ un botó.
(I
el cull, se'l mira, i alçant-lo al cel, que trona, diu: cobra’t.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada