A través de la llum que costura el teixit del
cosmos
a través d'una agulla que sense
explicar-se fila
l'inexplicable a través de l'espai del
descosit
que permet néixer a través del temps que n’estira
el fil
que permet créixer i és vida d'un home que
s'aguaita
a través de les traves de pensar el sentit
de ser-hi
i no saber perquè el perquè ve com un
llamp
que arbre una esquerda el cel fosc del seu
cap i es planta
i floreix a través d’un home que passeja i
troba
tot d’una al terra ‒tirat, perdut‒ un
botó.
(I el cull, se'l mira, i el botó li torna la mirada:
i/hi veu un astre que orbita al voltant del seu desastre)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada