Cosmos

 

Un dia més, un a dia menys, amb tots els dubtes

que tu anomenes metafísica, preguntes.

Ja saps: ¿per què existeix alguna cosa 

en comptes de no-res? ¿Per què en la meva fi

hi ha el meu principi, i a l’inrevés? Preguntes

tot i saber que qui pregunta ja ha respost,

que la resposta és anterior a la pregunta.

 

¿Sentència de futur? No ens trobarem a fora.

Que l'univers s’allunya cada cop més ràpid.

Que arribats a cert punt sense retorn

l’univers no s’explica, s’assumeix.

Destí, el de perdre's en el del món. Amb totes 

les respostes a dintre, però en un 

racó llunyà, del tot inabastable.

 

Saber!, no ens és permès res més. Qui sap

si, el món, potser, d'aquest no poder ser.

(Amb Leib Ròkhman i Màrius Sampere)