El teu projecte de morir,
omplir la nit amb la mirada.
Com va estrellada als ulls la llum,
campes temptat per l’inefable.
Quin cementiri són, els ulls!
Quin mausoleu, el firmament!
¿Enfora, endins? Viure, morir...
¿Es pot no ser? Creus en la nit
que és dins el dia que estintola
tot el que es calla en el que es diu.
Tot nit pinyol de les estrelles:
el teu per sempre, si el saps veure
endins, de sempre, amb ulls
de cec que estima la foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada