El teu projecte de morir:
omplir la nit amb la mirada.
Quin cementiri són, els ulls!
Quin mausoleu, el firmament!
¿Enfora, endins? Viure, morir...
¿Es pot no ser? Subtil, t’habita
la nit pinyol de les estrelles:
el teu per sempre, si el saps veure
endins ‒i des de sempre‒ amb ulls
de cec que estima la foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada