Fires

...I el sol cau al carrer de la creu número 8 i sopem i bebem i bebem i sopem i fumem i girona no enamora però si posa bé així que després del 5 a 0 del barça en mitja part apaguem la tele i tornem a la sobretaula per brindar records amb vi i amb flams rollo sant-hilari sant-hilari fill-de-puta qui no se l’acabi i l'últim tonto que reculli que ja són tots desfilant cap a barraques. I allà, sota el passeig de la Copa, lo de sempre que ens espera i respires alleugit allò de que més val foll conegut que savi per conèixer i escoltes el concert que no es deixa malgrat els esforços per fer-ho per desapareixer en alguna melodia que s’hi presti, i dius que potser avui no, que ja tens una edat per deixar-te pendre el pèl amb el rotllo fusió mesclant hip-hop amb prodigy i versionant el No Futur dels Sex Pistols. Per favor, doneu-me gintònic, o ron o ratafia o el coi de lubricant social que sigui que porteu a la maleta que em ve de gust posar-me a joc amb tanta pols i tanta humitat de boira general i particular. I clar que sí, que mira'ls tots com improvitzen les mentides que arrossegaran demà de wàter en wàter, però i què? que si la vida no té aquestes coses què? que tu també n’erets i ara ho segueixes sent malgrat tot això que dius que no saps què, que visca la mandanga i tu noia marxa que m’encens com no caldria que tinc "nòvia" però ni cas i toquen les tantes mentre cauen els gintònics de beefeater que m’embafa i la llimona que no duien em fa el salt al buit que diu de sant tornar a casa, que ja ho tens tot vist, que cal agafar un taxi, pagar religiosament les voltes de més per allò de que fan obres, per finalment arribar i agafar el llit amb aquelles ganes no dites, que per més que un polvo és un polvo, desapareixer de la borratxera llençols enllà, no té preu.