24 de des. 2008
26 (RECOMANACIÓ SETMANAL: ANDREU VIDAL)
Lisèrgia
Quina sobtada llum
dins cada cos secretament s'enquista
i persisteix
vibrant, com una cosa viva?
I aquest intens
fred dolcíssim que desvetlla
la vella ànima de l'os,
d'on ve, per quin camí
descert s'allunya i no retorna?
Quin fil d'or subtil
sargeix les ombres sense inici?
Si fou el rar
alè d'un Déu o fou la pluja,
a qui importa?
Un sol cop ens és permès de veure
i ressitir.
Tota la nostra vida
no és siinó l'oblit duna imatge,
les seves deixalles
lluen contra l'eternitat.
(ANDREU VIDAL,
l'animal que no existeix)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
"L'animal que no existeix" és un llibre emocionant. Poèticament, té un treball del llenguatge admirable i unes dimensions evocatives extraordinàries. Enguany s'acompleixen 50 anys del naixement del poeta i Blocs de Lletres (http://www.blocsdelletres.com) li ha fet un petit homenatge. Salutacions cordials.
Ei,
no he vist el comentari fins avui. M'apunto el bloc de lletres, li donaré un cop d'ull.
I si sí, l'animal que no existeix és tot això que tu dius, i amés convida a tornar-hi i tornar-hi i...
1abraçada
r
Publica un comentari a l'entrada