Ciutats

Enyorar les pedalades de Malàisia cami de la frontera, o les runes selvàtiques i plenes de monos de Sri Lanka, o tornar amb tren de París perquè l’aeroport és tancat i l’endemà m’espera un examen final, o senzillament sortir al carrer en un dia com avui i apreciar les tonalitats del gris vorera, gris núvols, gris asfalt i gris plom, i tot allò que queda per fer sinó fos que sempre s’arriba tard, que les parets són mantes i els horitzons el marbre de la banyera. Em dic que em tapo el nas per llençar-me a la piscina. Però no. Només respiro per la boca. I deu ser això, l’amor.