Esperar a tenir son

`

Hauré de tornar amb els obrers i deixar les violetes al bosc.

M. BAUÇÀ

I
Hivern de fulla
caduca. L’arrel que
el foll desfulla.


II
Hi hauria tot un vas d’aigua
on ofegar-se
si no fos que
el cinisme
ha inundat el poema.


III
Diu l’Oracle que no seràs qui vols
ni qui no vols ser sinó més aviat
la conseqüència que fa sempre tard,
l’ombra de la saba un dia de ventada,
que la mort serà aquest no poder-ho dir*,
que el paisatge és la palpa de la distància...
que avança i avança el reflex
de la llum al final del túnel.


IV
El dolor fa autèntic el fum
així com també demostra
que la necessitat és la font de la set,
i viceversa.
També
podria dir-se
allò de la pols del camí o el somni aquell...
sino fos que el dolor és una autèntica festa
i fum, fum, fum.

V

G
R
A
V
E
T
A
T OT UN POEMA.

(l'* és de C. C. Mundó)