"cualquier dia, de mi corazón,
van a salir los insectos y
van a ser ciegos. Lástima de luz.
Lástima de luz."
A. GAMONEDA
Aquesta obsessió per la llum, pel davantal de la llum, per l’agonia de la llum, pel constrenyiment de la llum, pel fanal de la llum, per les cuques de llum, per l’encara de la llum, aquesta obsessió fins i tot per l’ombra. Pel cos –espelma i esperma de l’endoll–, aquesta condemna on filtrar els raigs catòdics de l’energia que es transforma i transforma en hibiscs, en ereccions, en pintallavis, en visions, en decepcions, en aquesta obsessió per la llum, per recomençar el cos, aquest miracle on s’encarna i descarna la vida de mil maneres diferents. De vida, de llum, fins i tot d’ombra. Aquesta obsessió per alguna cosa o altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada