`
Canta! ara que la pell trempa
que no hi ha marxa enrere,
que ejacula calfreds
de vida prenyada de mort,
ara, que és l’hora de cantar
l’alegria de l’inútil i absurd
miracle d’heu-nos aquí
rodejats de necessitat
i poder escriure la impotència
per ser immortals com el zombis
i somiar somnis que es paguen
amb la vida
que dóna a llum
i canta, canta, canta!
que no hi ha marxa enrere,
que ejacula calfreds
de vida prenyada de mort,
ara, que és l’hora de cantar
l’alegria de l’inútil i absurd
miracle d’heu-nos aquí
rodejats de necessitat
i poder escriure la impotència
per ser immortals com el zombis
i somiar somnis que es paguen
amb la vida
que dóna a llum
i canta, canta, canta!
1 comentari:
Sí, m'han agradat i m'agraden. Per cert, poesia i fracàs, com ja has intuït, van de bracet:
http://elvertigen.blogspot.com/2008/12/la-poesia-s-rara.html
(línia 5)
Publica un comentari a l'entrada