`
“La escritura o la vida“ de Semprún m’està captivant (malgrat la mandra que a priori em feia la literatura de l’holocaust). Senzillament conmovedor. I apassionant, malgrat que aquesta passió probablement no sigui altra cosa que una inevitable banalització dels fets fins al punt de sentir cert romanticisme pervers d’aquella època respecte una època com la nostra (o millor dit, una geografia com la nostra) farcida de simulacres. Òbviament, això s’agafa pels pèls de la punta més punta. De totes maneres, tot i que m’agrada el personatge, no m'acabo d'empassar la fortalesa quasi (o del tot) literària que ostenta Semprún. (continuarà…)
-----
No sé si riure o plorar quan el profe, sense venir a conte, justifica els canvis de jaqueta de Sam Abrams (amic seu, és clar) amb la modernitat líquida de Bauman, afirmant que S.A. se l’ha llegida fil per randa. El profe segueix explicant una mica tot allò de “la possibilitat d’anul·lar el passat i avançar-se al futur” i etcètera. Potser cal entrar en matèria i posar-se a riure i plorar una estona.
-----
"Amor pirata", de Ronny Someck, traduït per Manuel Forcano. Llibre bell farcit de també belles i explosives metàfores, "en la línia" del seu antecessor Amikhai i del mateix Forcano. Per algú acostumat a pensar el com escriure, són poemes d’aquells d'una potser aparent (remarco aparent) senzillesa, d’aquells però que quan els llegeixes et surt un somriure i un uuffff d’alleugiment. Poemes també en la línia d'aquells que t'agradaria que se t'haguessin acudit a tu. Potser no tots, però gairebé.
-----
Al tros de paviment de rasilla que em fa de tauleta de nit hi jau Cosmos, de Carl Sagan, recomanació d’una companya que és Física i a la que li vaig demanar un llibre no especialitzat per introduir-me una mica més al tema. Les fotografies i la història i totes les voltes al voltant d’un tema estan molt bé, però m’interessa anar una mica més al gra i qualsevol excusa és bona per tancar-lo quan ja em venç el cansanci i la son (el pluuf! de les tapes dures, per exemple). Llibre (i sense que això sigui pejoratiu) per tenir a casa dels pares i fullejar mentre la mare acaba d'enllestir el dinar.
"Amor pirata", de Ronny Someck, traduït per Manuel Forcano. Llibre bell farcit de també belles i explosives metàfores, "en la línia" del seu antecessor Amikhai i del mateix Forcano. Per algú acostumat a pensar el com escriure, són poemes d’aquells d'una potser aparent (remarco aparent) senzillesa, d’aquells però que quan els llegeixes et surt un somriure i un uuffff d’alleugiment. Poemes també en la línia d'aquells que t'agradaria que se t'haguessin acudit a tu. Potser no tots, però gairebé.
-----
Al tros de paviment de rasilla que em fa de tauleta de nit hi jau Cosmos, de Carl Sagan, recomanació d’una companya que és Física i a la que li vaig demanar un llibre no especialitzat per introduir-me una mica més al tema. Les fotografies i la història i totes les voltes al voltant d’un tema estan molt bé, però m’interessa anar una mica més al gra i qualsevol excusa és bona per tancar-lo quan ja em venç el cansanci i la son (el pluuf! de les tapes dures, per exemple). Llibre (i sense que això sigui pejoratiu) per tenir a casa dels pares i fullejar mentre la mare acaba d'enllestir el dinar.
-----
4 comentaris:
Amb molt de carinyu (que m'agrada el que escrius), necessites (urgentment!) aprendre ortografia.
Si bé, ehem ,alguna que altra hi ha, ja sigui perquè se m'escapa, o senzillament perquè no ho repasso. Suposo que no deus contar les llicències que em permeto amb els barbarismes i tot plegat.
D'axiò, que pots anar-les llistant si et ve de gust, de veres.
amb carinyu
Un apunt més:
Mirant-ho ara hi trobo aquelles faltes de geminades que se t’escapen o de mecanografiar massa ràpid i no repassar-t’ho, però llavors i han faltes del tipus “alleugiment” o “acudit” que si ve segons el diccionari són incorrectes, són d’ús habitual al meu entorn així que les considero prou vàlides per utilitzar-les, perquè en aquestes "petites narracions" escric com parlo (o almenys com em parlo a mi mateix). També hi ha la paraula “rasilla”, que tampoc l’accepta el diccionari, però resulta ser una paraula molt habitual en l’entorn en que em moc a la feina. Quan un paleta parla de la rajola d’un coronament o d’un trencaigües de balcó o fins i tot d'un acabat ceràmic de coberta parla de rassila ceràmica i no de rajola ceràmica (ve que potser hi ha una paraula específica al respecte i que no conec). Com et deia tendeixo a copiar el què tinc a prop.
Però potser et referies a faltes més de construcció que no pas de puntuació, no ho sé. En cas que fos així tindriem disputa per estona i no fa falta entrar-hi.
Abraç
Tu has vist que jo he escrit, amb tota la intenció, "carinyu", oi :)
Ànims!
Publica un comentari a l'entrada