Cinc minuts. Després metro gentada i classe, la noia guapa a les 10, Felipe Benítez Reyes o conferència sobre Salman Rushdie, després… després ja es veurà. Enrecordar-se del nom de la pintora que sortia aquest diumenge a la vanguardia i que exposa a no sé quin lloc de Barcelona, la confirmació que la inspiració neix per una estranya conjunció d’entre les cames, pintures llàgrima, palaus grecs, volar en mode xiprer. Incorporar Montaigne i Greig a la carta dels reis. Cinc minuts, en definitiva, perduts.
´
3 comentaris:
D'on és la foto?
merda, es veritat, ho havia oblidat completament! ahir (o fa una setmana) em vaig llegir una petita resenya a ¿la vanguardia? ¿el pais? sobre una pintora ¿alemana? ¿americana? que presentava una nova coleccio a una galeria que no recordo on estava. el tiu s'enrollava que si la superacio de l'idioma de rothko i no se que pero l'acompanyava una imatge verda i blava, com aiguada, com preciosa. era de tarda, el cafe cremava i a l'ipot em sonava forget about what i said, d'aixo n'estic segur. era un dia marro.
mira'ho aquí:
http://www.galeriabarcelona.com/es/galeriabarcelona.php?id=2&exposicion=21
Publica un comentari a l'entrada