Puta

...sin embargo nunca he encontrado lo que escribo en lo que amo

P.ÉLUARD

`

Ha estat un pícnic d’embotits denominació d’origen i restes del temptempié d’ahir, amb l‘alcuol i la runa encara jugant a l’oli i l’aigua a la formigonera, el benaurat estómac. De pensar en si hi ha alguna altra paraula que permeti tantes combinacions com la paraula puta. De jugar a pilota al parc del migidia i de pensar en això però també en això altre. També de descobrir això altre això. Estirat a l’herba les palmeres no deien res però sota les palmeres feia temps que un llibre no m’impressionava com ho ha fet el d’Éluard. Voldria enamorar-me, clau contra clau, sutura amb un llaç mongeta màgica, aprofitar la primavera, sentir que l’aigua córre i és pura i neta i fresca, que la imaginació vingués de la il·lusió, horitzons com calen i un nou veler com cal. Voldria oxigen però les paraules mai vénen quan les necessito. I l’ombra és de plom, i l'estómac el forat del canó d'una retallada. Avui hi ha la sensació d'haver-me tocat la loteria aquella del colmo de la mala òstia, la que no n’encerta cap a la quiniela. La que escriu així de malament.

´