´
(Esborrany C)
Després de mastegar promeses com xiclets
i substituir les dents corcades per adoquins
després, sempre després, seguia mastegant
l'alè més propi al semàfor del camí
impossible de tan verge:
-Com ser el pensador
que es cuida no pensant en res
i no morir en l'intent?
i així, arribats a la cruïlla
va optar per seguir els dos camins
perdre-ho tot per ser-ho tot,
esdevenir possibilitat
boira collida amb un caçapapallones,
anar a cal sastre i fer-se un vestit a mida.
Li cosiren els llavis a mans i cames,
suava saliva que el vernissava d'angúnia,
la saliva que, pas a pas, anava empassant:
-Que no hi hagi camí
no significa que no vulgui caminar...
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada