Dies vidriosos, de primavera als pulmons i herbes creixent als parterres de Ciutat Vella com la nit d’estiu impacientant-se a l’arrel. Dies vidriosos, de córrer entre pícnics de posta a la Barceloneta fins arribar gairebé al Fòrum. Passeig marítim, Rambla del Born o Mercat de Les Corts, la pel·lícula es juga al carrer. També Shakespeare o dormir en mode Jacobo Siruela. Dies vidriosos, de cor blau i avions creuant-se i creuant-se fins a dibuixar les traces d'una mà damunt de l’hotel Vela. I la mà que desapareix en el cel com els teu ulls perdent-se en el meus, com les onades contra la platja i l'horitzó violeta pentinant-te/pintant-te les galtes... i estàs apunt de dir que sí amb els ulls tancats, un gran sí de dents apretades, però potser encara no, perquè potser encara, no fos cas que... És amor, però encara no ho saps, per més que ho pensis. El desglaç vindrà una nit potser d’estiu, estrellada, amb platja o sense i amb la mirada transparent com la ginebra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada