Mercat

És la pell el límit, sí

però hi ha la boca

que passeja feta aigua,

curant, sagnant, pels ulls

com qui estén la roba

al vent que ve o va

segons la brúixola

de l’angoixa.

És dir sí, entrar

a la carnisseria,

agafar torn

i commoure’s

per la carn

envassada al buit


(sentiu com grinyola la porta?).