King size

Futurs inmediats com: anar a comprar el diari, passejar pel centre i fins algun mirador, passar pel súper a comprar alguna cosa que falti per dinar, el pa, els quintos. Asseure’s en alguna plaça assolellada i pensar en tot i en res, aquell tot i res que et porta en algun lloc del que només en saps que tornes:

     Potser un pícnic, potser més tard la bici, potser de nit Torrente 4…

Presents continus com posar-se el Foreing Land de la Rosenvinge o llegir Bloom, coses com: “Para ella, la desesperación es también éxtasis o transporte, y los espacios en blanco no pueden distinguirse de lo oscuro, no debido a la ceguera, sino porque ella desconfía poderosamente de todo lo que pueda catalogarse como sentimiento. Ella sabe que el amor no es una sensación, mientras que el dolor no es otra cosa que una sensación.”

     “Hay tantas cosas…”

     “Nunca hemos vivido en entornos más seguros, pero nunca hemos tenido más miedo...”

Futurs com corrent de fons, enllà sota la porta: tornar, que voldrà dir caure a vells costums massa ben expolsats. -Passi, passi, -No no, vostè primer. I així vuit hores. Coses com: tornaran les pors que apreten el nus de la corbata? Acostumar-se al tràfic i a les hores de baixa intensitat omplertes amb espadats lingüístics? Tornarà el somiar de nit? Les hores perdudes a les agulles del rellotge? Justificar la mediocritat amb correcció, i a l’inrevés? Envasar horitzons al buit, i construir platges amb les engrunes de pa? Seguiran sense inventar bateries com pianos?

     “El amor no es una sensación. El amor, contrariamente al dolor, se pone a prueba. Uno no dice: “Eso no fue un dolor verdadero porque pasó muy rápidamente”.

    “Sempre ho ha volgut saber tot”, ara te'n beuràs fins a l'última gota...

    La lucidesa s'assembla bastant a uns Martin Millers sense presa però sense pausa...

De vegades cal saber triar entre Striptease o Literatura…

     “Fueron cuales fueran las preferencias psicosexuales de Dickinson, no le gustaba el dolor, porque su pensamiento la había llevado al otro lado de la sensación. La desesperación, para ella, no es una sensación; como el amor, la desesperación se pone a prueba.”

Però només de vegades…

     “Awake is the new sleep…”

     “-¿Y eso se aprende? ¿Naranjos, sol, abejas en las flores?”

D’altres, en canvi, van de la mà, en passats corrents com un riu desplegant-se en totes direccions, com una màquina del temps, com un mar, sí. Coses com: lectura, canyes, auricolars, enfilar la nit al mirador del port i, allà dalt, commoure’s per coses com la simple textura d’una onada tranquila que deixa un vaixell al seu pas (com una morsa nedant en silenci, palpant la lluna pel bigoti), i la llum del focus reposant-hi al damunt i commoure’s per la indiferència general i particular del voltant, tan estrellada, i tot que resulta tan ple i tan buit a la vegada que et fa explotar i durant deu minuts no poder deixar de plorar com un nen petit, i no comprendre perquè però entendre que es tracta de tot i res cosint-se a la carn amb els batecs de l’alegria, com un èxtasis silenciat que no ha pogut més, perquè és d’aquí d’allà on no se sap mai que es torna.