134

  
LLit de roca

 

L’alba com a imatge

de l’alba, i el cel sencer esfondrant-se

en ell mateix. Irreductible

imatge

d’aigua pura, els porus de la terra

exsudant llum: una collita així

com només la llum pot dur, i les pedres mateixes

reviscudes

en la imatge d’elles mateixes.

El consol del color.

Bedrok

Dawn as an image

of daen, and the very sky collapsing

into itself. Irreductible

image

of pure water, the pores of earth

exuding light: such yield

as only light will bring, and the very stones

undead

in the imatge of themselves

The consolations of color.

Desaparicions

1

De la solitud, recomença-

com si fos l’últim cop

que respirés,

i per això mateix és ara

que respira per primer cop

més enllà de l’aprehensió

del singular.

És viu, i per això  mateix no és res més

que el que s’ofega a l’orifici insondable

del seu ull,

i el que veu

és tot el que ell no és: una ciutat

de l’incident

no desxifrat,

i per tant un idioma de pedres,

ja que sap que tota la vida

una pedra

donarà pas a una altra pedra

per fer un mur

i que totes aquestes pedres

conformaran la monstruosa suma

dels particulars.

Disappearances

1

Out of solitue, he begins again-

as if it were the last time

that he would breathe,

and therefore it is now

that he breathes for the first time

beyond the grasp

of the singular.

He is alive, and

therefore hi is nothing

but what drowns I the fathomless hole

of his eye,

and what he sees

is all that he is not: a city

of the undeciphered

event,

and therefore a language of stones,

since he knows that for the whole of live

a stone

will give way to aother stone

to make a wall

and that all these stones

will form the monstrous sum

of particulars.

PAUL AUSTER, Desaparicions

(trad. Jordi Casellas Guitart)