El mite i l'ànsia

 

I

D’Ícar les miques resplendents

com un estel fugaç s’hi endevina, 

cantant i greu, el gest ocult de les ondines.


II

D’Ícar les miques

en penja el traç d’un estel fugaç

i el delerós somriure del nen

que no es molesta a aprendre

una llei de vida que no entén ni Déu.