"Saber que allò que és bo, pur i elevat s'amaga en algun lloc incert, entre boires, admirar-ho i reverenciar-ho en veu baixa, en completa quietud, amb una devoció com qui diu freda i espectral: a això, m'hi he acostumat."
"...perquè els beneits com ell han estat creats per avançar, prosperar, viure bé i manar, i els qui en cert sentit són eixerits, com jo, han de fer florir i esgotar-se en el servei d'altri les bones tendències que posseeixen. Jo, jo seré alguna cosa molt insignificant i petita. La intuïció que m'ho diu és un fet consumat i intocable. Déu meu, i a pesar d'això, ¿continuo tenint tantíssim coratge de viure? ¿Què és el que em passa? Sovint em faig una mica de por a mi mateix, però no em dura gaire. No, no, confio en mi. Però ¿no és francament còmic, això?"
(ROBERT WALSER, Jakob von Gunten)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada