176

18

Un vagabund que hi havia al catre del costat de Trout li va preguntar què escrivia. Era el primer paràgraf d'El doctor Schadenfreude. Li va contestar que era un relat. L'altre li va dir que allà al costat potser li'n donarien alguna cosa. Quan Trout va saber que l'edifici que hi havia a tocar del refugi era l'Acadèmia Nord-americana de les Arts i Lletres va dir: "Per mi com si és una escola de perruqueria xinesa. Jo no escric literatura. I a la colla de cursis de l'Acadèmia només els interessa la literatura."

   "Els pedants imbècils d'aquí al costat creen personatges literaris tridimensionals que viuen i respiren", va continuar. "Meravellós! Com si el planeta no s'estigués morint perquè sobren tres bilions de personatges tridimensionals que viuen i respiren!"

   Però les úniques persones que hi havia allà al costat eren, és clar, Monica i Zoltan Pepper, i els tres guardes de seguretat de torn de dia encapçalats per Dudley Prince. Monica havia donat el dia lliure al personal d'oficina i als conserges perquè fessin les compres de Nadal d'última hora. Resultava que tots eren cristians, o agnòstics o apòstates.

    Els tres guardes de seguretat de torn de nit eren tots musulmans. Tal com Trout escriuria a Xanadú, a Deu anys amb el pilot automàtic posat: "Els musulmans no creuen en el Pare Noel."

    "En tota la meva carrera com escriptor", va dir Trout al que havia estat al Museu dels Indis Americans, "només he creat un personatge tridimensional que visqui i respiri. El vaig fer posant la titola dins un canal del part. Ding-Dong!" Es referia al seu fill Leon, el desertor en temps de guerra de la marina dels Estats Units, posteriorment decapitat en unes drassanes sueques.

    "Si hagués perdut el temps creant personatges", deia Trout, "mai no m'hauria pogut dedicar a explicar coses que són realment importants: les forces irresistibles de la natura, els invents cruels, els ideals absurds i els governs i les economies que fan que els herois i les heroïnes, per igual, se sentin com una merda."

Trout hauria pogut dir, i això també se'm pot aplicar a mi, que ell feia caricatures, en lloc de personatges. L'animadversió que sentia vers el que s'anomena corrent dominant de la literatura, a més, no era una característica únicament seva. Era general entre els escriptors de ciència-ficció.

(Salt en el temps, KURT VONNEGUT)