Quarts de nou a un banc de la rambla del Raval. Una dona amb un carro i un petaner s'asseu al costat. S'acosta un home gran passejant amb dos gossos, concretament un gos i una gossa amb un clauer en forma de cor. El petaner comença a moure totes les extremitats i a voler-se apropar a la gossa. Moviments saltarins i inútils. No para. "Eh que eh muy sensible y sentimental" li diu la dona a l'home. El pobre petaner va tan empitonat que no s'hi veu de cap ull, amb un zel més calent que l'aiguera. "Eh que eh muy sensible", repeteix la dona, "tiene un gran corasón". La gossa acaba marxant amb l'home gran i l'altre gos, i la senyora crida al pobre petaner que ja no pot més i olora els rastres femenins damunt el paviment.
Rambo, ven aquí!
Rambo, ven aquí!
Quarts d'onze a Paral·lel. Un home dorm dins un fotomatón. Això o algun artista conceptual ha posat unes cames molt ben aconseguides just al costat del fotomatón, amb plàstic inclòs i, m'agrada imaginar, amb un text del tipus "aquell que estigui lliure de vendre's que faci la primera fota", tot recordant el mític passatge bíblic. Al banc de davant hi ha un altre home, diguem-ne sense sostre, que em mira entre rient i enfadat i em vocifera algun mot del tot incomprensible. Hi ha en tot això una deacdència que trobo fascinant, no sé perquè, potser m'ho hauria de fer mirar. Segur que hi ha d'haver una paraula per això. De moment, i a falta de res millor, ho deixarem en: eureka!
Avui a la classe de càlcul d'estructures de fusta, el profe ha explicat el mite aquell de que el 70% de pols que hi ha a casa nostra és pell morta. Només per això, ja es mereix el sou.
Avui que és el dia de la dona, voldria ser Mata Hari. Em dono tot el dia per pensar el perquè. El triomf sera trobar una altra paraula que no sigui: avorriment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada