Acceptem plecs de l'orella com a rosats rosers clarividents a canvi de bard mut

  
L’ escoltar que diu:

fuga és consciència.
I el sentir que calla:
la música no fa mai tard.
Que allò que no dónes es perd.
T’ho recorda l’esquelet viu
de la fi del món,
les pastilles de l’oblit
i els orificis sagrats.