Captar

Quan una idea és ambigua, 

sempre es pot recórrer a la impressió corresponent, 

que la pot convertir en clara i precisa.

HUME

 
Captar, aconseguir captar la nit en l’olor del camp paint el sol, la llum de dins en l’olor de pluja quan amaina, en el fum de la llenya d'una llar de foc, barreja de pinassa, carn i manta (aquell Naïf que, no obstant, amaga allò terrible). Flaires que –amb la condició que vinguin d'improvís- poden salvar una tarda dolenta, una vida fins i tot, flaires que en les tardes bones suma, flaires que pouen dins fins esdevenir paisatge. Una flaire és el més semblant a la música, i la bona música a un somni acomplert. El llenguatge, així:  la llàgrima que envasa el pensament/sensibilitat, la gelera garant del temps i el testimoni, un protocervell pensant i remugador, l’amor d'un cep carregat de raïms i el cor com una bóta de vi dinàmica.  Captar. Aconseguir captar. La poesia (amb més o menys retòrica, justificada sempre, previ rigor del llenguatge, tants estils com persones, amb més o menys gravetat però conscient d'ella mateixa, és a dir, irònica) s’hauria d'assemblar a això.