Celan

Ja no queda amb què sagnar [...]

...erecte arrela la desfeta vers el fum.

I mai més descrostar-se.

Ser la crosta

dorment damunt el xiscle 

de la neu 

que tot ho abraça

i, d'alguna manera, 

respira 

encara [...]
i, de la mateixa manera que 
silenciosament congela 
carreteres i vorals,
encén els somnis dels nens 
[...]
que al cor 
encara per estrenar 
conserven el miracle del vi 
[...]

I seguirà un fil de veu àcida 

com un vent

pel riu sagnant del damnat

que s’escorxa al pont fins 

on l’aigua el porti... 

[...]

mentre inconscient de les onades

passa un vaixell ebri i saludant

empès pel seu propi mareig

d'absoluta i malentesa modernor

[...]

Roent a tall d’osca 

l’aurèola del cristall d'alè 

es dóna al fum

i al sepeli fet volva 

que a la galta implora

un vol d’ales trencades

bat la frontissa 

del gresol carnós d'Europa  

i roent a la boca la gelera

en conserva en fa

la veu

el grinyol.