Els nervis

Un arbre que mor d'èxit i foll
a l'ombra es bada

i brancat d'ulls fruita la vista
que no vol caure i es podreix
a la boca florida
de la terra que no (a)cull:
el penjat l'imita, el cel també

i de la veu en resta la saliva
salivera que no empassa,
i si el vent o les fulles o qui mou qui 
s'escola enllà la gola,
pensa pels pulmons

i arrela al ventre
un arbre foll que mor d'èxit,
fa d'embut
reminiscent i esculpidor

estigma, tumor
del crit que l'ànsia ofega.