“Voler ser pell sempre
alerta, cavalcant damunt el mar a
través del vent, constantment endut pel tam-tam de les onades estremides, fins
llençar els esperons perquè no calen esperons, fins llençar les regnes perquè
no calen regnes, i no
poder sinó tastar la sal i, i prémer el gallet.”
Maig de dos-mil dotze,
Barcelona:
anar a la platja i veure,
entre els cristalls de l'escuma,
anar a la platja i veure,
entre els cristalls de l'escuma,
el cavall blanc de
Giannopoulos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada